Perseguint les claus de l'èxit : una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp [Fitxer informàtic] / Eloi Guinjoan Cesena; directors de tesi: Dra. Anna Badia Perpinyà, Dr. Antoni F. Tulla Pujol
Guinjoan Cesena, Eloi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Badia i Perpinyà, Anna; Tulla i Pujol, Antoni F.. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2017
1 recurs en línia (398 p.)

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l'ideari modernitzador, que a partir d'unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d'una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l'adopció d'aquest plantejament des de l'esfera institucional, així com la proliferació d'iniciatives sorgides des de l'àmbit local, han comportat la consolidació d'aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d'una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l'estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d'estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s'han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d'èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L'anàlisi comparativa entre els tres casos d'estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l'èxit d'un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d'una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l'altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d'èxit.

La Agricultura social en Catalunya : innovación social y dinamización agroecológica para la ocupación de personas en riesgo de exclusión / Carles Guirado González, Anna Badia Perpinyà, Antoni Francesc Tulla i Pujol, [et al.]



En: Ager : revista de estudios sobre despoblación y desarrollo rural = journal of depopulation and rural development studies. Zaragoza, núm. 17 (2014) , p. 65-97 : map., gràf.
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'Agricultura Social (AS) és un fenomen emergent al món rural i periurbà dels països europeus. L'AS atribueix noves funcionalitats i significats a la pràctica agrícola, més enllà de la pròpia funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l'AS sorgeix com una pràctica social innovadora des de la societat civil amb la finalitat de crear nous llocs d'ocupació per a l'ocupació de persones en risc d'exclusió. La creació d'aquestes iniciatives evidencia les manques de l'estat del benestar. En el present article volem apropar a l'àmbit acadèmic un concepte poc conegut a partir de l'anàlisi del fenomen a Catalunya i de tres casos d'estudi. El nostre treball mostra la contribució de l'AS a la dotació de serveis assistencials en àrees rurals i periurbanes i al desenvolupament local a través de la construcció de noves pràctiques econòmiques i organitzatives i a l'enfortiment del paradigma agroecológico.

El nou mosaic agroforestal del Priorat (Tarragona). Una anàlisi quantitativa dels canvis d'usos i cobertes del sòl durant el període de desenvolupament local / Eloi Guinjoan i Cesena, Anna Badia i Perpinyà, Antoni F. Tulla i Pujol
Guinjoan Cesena, Eloi


En: Documents d'Anàlisi Geogràfica. Bellaterra. Vol. 60, núm. 1 (gener-abril 2014), p. 87-113 : il. gràf.
Referències bibliogràfiques. Resum en català, castellà, francès i anglès.

Des de finals dels anys vuitanta fins a l'actualitat, la comarca del Priorat ha experimentat un procés de desenvolupament local impulsat per l'activitat vitivinícola. Aquest article té com a objectiu identificar els canvis d'usos i cobertes del sòl ocorreguts durant aquest període, els quals han donat lloc a un nou mosaic agroforestal. El mètode d'anàlisi ha combinat l'explotació de dades estadístiques (censos agraris de 1989 i 1999) i de dades cartogràfiques (el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya de 1993 i el de 2005-2007, analitzats mitjançant tecnologia SIG). Els canvis més rellevants fan referència a un increment del 51,4[per cent] de la superfície de cultiu vitícola entre 1989 i 2007, un fenomen que ha destacat especialment a la subzona del Priorat Geològic (+118,3[per cent]), caracteritzada per sòls de llicorella, on aquest increment s'ha produït a partir de la recuperació de parcel·les abandonades. Això ha minimitzat la dinàmica general d'abandonament de cultius a la muntanya mediterrània.

La Incidència dels incendis a l'àrea metropolitana de Barcelona i la comarca del Bages durant el període 1987 - 1998 / Anna Badia Perpinyà
Badia i Perpinyà, Anna


Dirigida per: Piñol Pascula, Josep; Pallarès Barberà, Montserrat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2000
VII, 315 p. : map., gràf. ; 30 cm
Bibliografia i fonts. A la portada: Departament de Geografia.

Amb l'objectiu de poder fer més eficaç la lluita contra els incendis, s'han analitzat dos models de comportament dels incendis forestals a Catalunya: els incendis periurbans, a l'àrea metropolitana de Barcelona, i els incendis rurals, a la comarca del Bages. L'anàlisi de l'ocurrència dels focs entre els anys 1987 i 1998 ha permès definir les característiques d'aquests dos àmbits pel que fa a l'afectació dels incendis. En general, l'increment de la massa arbustiva i forestal derivats de l'abandonament dels usos tradicionals dels boscos, juntament amb una major freqüentació, ha comportat l'augment del risc tant d'ignició com de propagació de focs. En síntesi, els problemes que han d'afrontar l'àrea metropolitana i el Bages són: l'ús molt més dens del territori en el cas de l'àrea metropolitana afavoreix la proliferació d'ignicions especialment localitzades en la interfase urbana-forestal. Al Bages, en canvi, sense la mobilitat i fragmentació de l'area metropolitana es fa més difícil de controlar un menor número de focs. Pel que fa a l'estructura del territori, l'area metropolitana es caracteritza per una gran fragmentació, mentre que el Bages té una major continuïtat de les masses forestals. La comarca es ressent especialment de la tendència d'expansió forestal generalitzada derivada de l'abandonament rural i el canvi d'usos del sòl. (A.).